Introducción

En el marco del Centenario de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT), una organización obrera que supone una pieza fundamental de la historia revolucionaria, hemos considerado imprescindible debatir sobre el tipo de sociedad a la que aspiran los/as anarquistas y anarcosindicalistas, y sobre cómo podemos llegar a ella. La CNT ha sido y es una organización que busca la revolución social, incidiendo en el ámbito laboral-económico, y apoyando otro tipo de iniciativas que permitan luchar contra toda clase de explotación, dominación y autoridad.

Es por ello que desde la perspectiva de la CNT y desde el movimiento libertario, vamos a tratar de dar una respuesta a cada uno de los puntos en que hemos dividido este debate.

Estas jornadas tratan las alternativas al capitalismo desde una perspectiva teórica, histórica y actual. La idea de base a la hora de plantearlas es hacer un repaso de las alternativas tanto en términos de sistemas socio-económicos como también de las alternativas parciales al sistema capitalista que pueden representar vías de acción o praxis para sustituirlo.

Desde la época en que Margaret Thatcher pronunció su famoso TINA (There Is No Alternative) o Francis Fukuyama anunció el “fin de la historia”, los aparatos de propaganda del poder y sus intelectuales orgánicos no han cesado en hacer publicidad de la imposibilidad de conseguir instaurar un sistema económico y social alternativo al capitalismo. Es evidente que en un contexto de crisis económica como el actual muchas voces han cuestionado la viabilidad y el futuro del capitalismo, tanto en su faceta productiva y de crecimiento, como distributiva o respecto a los límites ecológicos con los que se encuentra. Sin embargo muy pocos cuestionan este sistema económico en su totalidad, señalando que el capitalismo no solo no es viable en un futuro no muy lejano, sino que además hoy es un sistema ineficiente, injusto y antidemocrático. Muy pocos ponen encima de la mesa propuestas y debates para organizar la sociedad de forma diferente. Y eso es lo que vamos a tratar de hacer. Unas determinadas relaciones económicas, sociales y organizativas constituyen la columna vertebral del capitalismo que es necesario romper. Así pues, para asegurar el triunfo de una revolución social es imprescindible destruir estas relaciones y poner en su lugar otras basadas en los principios anarquistas de la solidaridad y el apoyo mutuo.

Contenido general

En estas jornadas se abordarán los principales debates que, desde una óptica libertaria y autogestionaria, se pueden dar a la hora de plantearse una alternativa al capitalismo.

Si tomamos el contenido de estos debates desde una perspectiva analítica y práctica, podemos distinguir al menos cuatro aspectos.

En primer lugar, es necesario analizar de forma solvente y profunda el sistema capitalista actual en todas sus vertientes. Es preciso, por lo tanto, realizar un análisis tanto de la estructura económica y social como de sus posibles tendencias y evoluciones.

En segundo lugar, es preciso analizar y debatir sobre en qué organizaciones o movimientos puede resultar interesante apoyarse para avanzar hacia una sociedad diferente. Es evidente que no sirve cualquier tipo de organización o estrategia para conseguir unas finalidades concretas de ámbito libertario como las establecidas al inicio.

En tercer lugar, se torna imprescindible ver qué tipo de actuaciones y de propuestas pueden plantearse para ser aplicadas por dichas organizaciones y movimientos, que no resulten contradictorias con los objetivos establecidos. Esto incluye programas de actuación desde estrategias generales y particulares, propuestas concretas respecto a las políticas económicas, laborales, sociales, o también formas de experimentar hoy aspectos siquiera parciales de una sociedad libertaria.

Es necesario, por último, estudiar qué economía y sociedad final se persiguen, y también cómo afrontar el eventual período de transición. La idea de ese período de transición es importante en tanto debe servir para evitar una vuelta atrás al anterior sistema, para evaluar el papel de los diferentes agentes sociales –de ámbito local e internacional- en este proceso, y para ver también qué instituciones actuales pueden o deben subsistir en un período revolucionario y cuáles otras deben desaparecer.

Estos cuatro aspectos y debates deben estar implícitos en la acción de cualquier organización o movimiento social que, como el libertario, pretenda transformar la sociedad. Estos debates se interrelacionan, influyéndose mutuamente, y su necesidad queda puesta totalmente de relieve toda vez que es preciso tener clara, ya desde el inicio, una finalidad concreta junto con su proceso de transición, que es necesario también contar con un programa de actuaciones acorde con la persecución de dicha finalidad, así como con unos modelos organizativos que no entren en contradicción entre sí y que permitan alcanzar los objetivos deseados, y todo ello junto con un análisis actual de la situación para evaluar fehacientemente cómo aplicar dicho programa. Todos estos aspectos se tratan sistemáticamente en estas jornadas -dentro de la limitación evidente que supone el tiempo disponible y la amplitud de la temática elegida- incluyendo un análisis en perspectiva histórica como forma de analizar los aciertos y errores de los pasos dados en ese complejo proceso.

Actos

El programa se divide en 11 actos, muchos de los cuales presentan interrelaciones evidentes entre sí como iremos comprobando.

Es fácil apreciar los nexos entre las diferentes conferencias. Para empezar, un análisis del capitalismo actual permite señalar los aspectos donde hace falta incidir para promover un cambio social. Si a eso se le añade una perspectiva más global que estudie el alcance, en términos sistémicos, de la crisis, contaremos con más elementos para elaborarnos una imagen fiel de la situación. Además, las ponencias relacionadas con los modelos teóricos de alternativa libertaria nos permitirán establecer comparaciones entre esos modelos, y entre ellos y las experiencias actuales y pasadas, así como apuntar aquellos aspectos en que, dada la situación actual, es necesario profundizar más. En ese sentido parece que tiene sentido empezar por un recorrido histórico de la evolución de esas perspectivas teóricas hasta llegar a las propuestas que se están elaborando hoy en día.

Todas esas mesas relacionadas con los modelos teóricos sirven de base a su vez, máxime al adoptar la perspectiva histórica, para introducir cómo se pusieron en práctica otros programas en el pasado en los dos casos que se tratarán: las colectivizaciones anarquistas durante la guerra civil española (1936-1939) y la sui-generis autogestión yugoslava (1950-1990). Es sencillo trazar las relaciones entre las teorías que sirvieron de paraguas para las prácticas mencionadas en primer lugar y esa experiencia en la península. También podremos observar, como algunos autores han señalado, la influencia de ella en la segunda a través de la participación de brigadistas internacionales de ese país durante la guerra civil española, en un interesante ejemplo de difusión de ideas. Por otra parte, la relevancia actual de la autogestión yugoslava reside adicionalmente en el hecho de que está sirviendo de inspiración para algunas prácticas en países latinoamericanos, como Venezuela. Su tratamiento histórico nos puede ofrecer indicios de los problemas que tienen o pueden tener este tipo de modelos hoy en día, para lo que el énfasis puesto en la perspectiva del desarrollo para su estudio nos será especialmente útil.

Nos servirá además para dar paso al estudio de las experiencias actuales. En este ámbito, no es una cuestión menor intentar trazar puentes entre debates del pasado y determinadas cuestiones organizativas actuales. Tal es el caso por ejemplo, de las diferencias entre las propuestas más directamente anarquistas y las que incorporan el aspecto sindical también, es decir, las anarcosindicalistas. Parte de este debate habrá salido también al examinar detenidamente la evolución de las colectividades. Lo mismo que las relaciones entre sindicalismo y cooperativismo o entre propuestas teóricas de coordinación de cooperativas, para lo que se recurrirá a ejemplos prácticos. Por último, la comparación con otras luchas, como la de la ocupación de viviendas o la introducción del elemento cultural nos aportarán una visión que sea más de conjunto que otras sesiones más ceñidas al ámbito de la producción.

Finalmente, dentro de esa pléyade de casos vigentes, ofrece también un atractivo incuestionable examinar lo que está ocurriendo en aquellos países donde los movimientos sociales tratan de poner en marcha experimentos autogestionarios en marcos caracterizados por gobiernos progresistas, como ocurre en Brasil o en Venezuela, en este último caso tanto más cuanto las menciones explícitas a la autogestión yugoslava como fuente de inspiración son como se han dicho, habituales. Y en cuanto al caso brasileño no será exento de interés buscar los nexos con el proceso colectivizados en el agro español, en un contexto también de latifundismo y concentración de la propiedad con gobierno progresista. Pero también ofrece un atractivo innegable repasar otras experiencias la coyuntura política podía ser diferente, como Argentina y sus fábricas recuperadas, o México y el zapatismo. Las aportaciones y limitaciones de estos casos para el estudio de la autogestión (con un perfil más industrial y parcial, el primero, y más rural e integral, el segundo) serán sin duda una aportación de valor. Y para terminar, cerrando el círculo con el estudio de la crisis con el que habíamos empezado, la coyuntura en Grecia nos servirá para observar en detalle las consecuencias del sistema y el rostro del capitalismo en su máximo esplendor, por lo que apreciar las aportaciones que en clave libertaria pueden hacerse de cara a la resistencia de los trabajadores a los profundos y regresivos cambios que se están poniendo en marcha en el país heleno, será un gran colofón para estas Jornadas.

Seguramente, fruto de la reflexión y el debate, se podrán tejer muchas más interrelaciones en cuanto al contenido entre éstos y otros temas que ya no han podido figurar en el programa. Pero éste es el objetivo de las jornadas, ofrecer un espacio donde germine un pensamiento propicio para la transformación social, incitar a la generación de ideas que sirvan para cuestionar la realidad que nos rodea, y cuyas consecuencias lamentamos con frecuencia, y servir por último de instigadores de procesos –algunos de los cuales están ya en marcha, qué duda cabe- que culminen en la puesta en práctica de esas mismas ideas. Animamos, pues, a todos los presentes a aprovechar este encuentro para desarrollar ricas reflexiones y prácticas.

Agradecemos a los compañeros/as de la CNT que han apoyado la organización de estas jornadas, t en particular a la labor de la CNT-Barcelona. Organizar un Congreso con una duración de 8 días, que ni siquiera son seguidas, es una labor ardua solamente por el aspecto logístico, y sin la abnegación con la que han trabajado en ello desde CNT-Barcelona, habría sido del todo imposible. Asimismo agradecemos a la Comisión del Centenario su apoyo al poner los medios para que esto sea posible. Y en general, a los sindicatos de la CNT en el estado español por seguir siendo fieles en la lucha contra el capitalismo, pues sin ella no tendría sentido pensar hoy en un futuro libertario ni, por tanto, en unas Jornadas como éstas.

Por último, no queremos dejar pasar la oportunidad de agradecer a la Fundación Anselmo Lorenzo, el Instituto de Ciencias Económicas y de la Autogestión y la Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes, por su colaboración en la organización de estas Jornadas.

Muchas gracias.

ORIGINAL, EN CATALÀ :

Introducció

Bona tarda a tothom. Benvinguts/des a les jornades que organitzem la Confederació Nacional del Treball sobre alternatives al capitalisme: l’autogestió a debat.

En el marc del Centenari de la Confederació Nacional del Treball (CNT), una organització obrera que suposa una peça fonamental de la història revolucionària, hem considerat imprescindible debatre sobre el tipus de societat a què aspirem els/les anarquistes i anarcosindicalistes, i sobre com podem arribar a ella. La CNT ha estat i és, una organització que busca la revolució social, incidint en l’àmbit laboral-econòmic, i recolzant altres iniciatives que permetin lluitar contra tota classe d’explotació, dominació i autoritat.

És per això que des de la perspectiva de la CNT i des del moviment llibertari, tractarem de donar una resposta a cada un dels punts en què hem dividit aquest debat.

Aquestes jornades tracten les alternatives al capitalisme des d’una perspectiva teòrica, històrica i actual. La idea de base a l’hora de plantejar-les és fer un repàs de les alternatives tant en termes de sistemes socioeconòmics com també de les alternatives parcials al sistema capitalista que poden representar vies d’acció o praxi per substituir-lo.

Des de l’època en què Margaret Thatcher va pronunciar seu famós TINA (There Is No Alternative) referint-se a les politiques neoliberals o Francis Fukuyama va anunciar el “fi de la història”, els aparells de propaganda del poder i els seus intel·lectuals orgànics no han cessat en fer publicitat de la impossibilitat d’aconseguir instaurar un sistema econòmic i social alternatiu al capitalisme. És evident que en un context de crisi econòmica com l’actual moltes veus han qüestionat la viabilitat i el futur del capitalisme, tant en la seva faceta productiva i de creixement, com a distributiva o respecte als límits ecològics amb què es troba. Tanmateix molt pocs qüestionen aquest sistema econòmic en la seva totalitat, assenyalant que el capitalisme no sols no és viable en un futur no gaire llunyà, sinó que a més avui és un sistema ineficient, injust i antidemocràtic. Molt pocs posen a sobre la taula propostes i debats per tal d’organitzar la societat de forma diferent. I això és el que tractarem de fer. Unes determinades relacions econòmiques, socials i organitzatives constitueixen la columna vertebral del capitalisme que és necessari trencar. Així doncs, per assegurar el triomf d’una revolució social és imprescindible destruir aquestes relacions i posar-ne al seu lloc, unes altres basades en els principis anarquistes de la solidaritat i el suport mutu.

Contingut general

En aquestes jornades, s’abordaran els principals debats que, des d’una òptica llibertària i autogestionària, es poden donar a l’hora de plantejar-se una alternativa al capitalisme.

Si prenem el contingut d’aquests debats des d’una perspectiva analítica i pràctica, podem distingir almenys quatre aspectes.

En primer lloc, és necessari analitzar de forma solvent i profunda el sistema capitalista actual en tots els seus aspectes. És precís, per tant, realitzar una anàlisi tant de l’estructura econòmica i social com de les seves possibles tendències i evolucions.

En segon lloc, és precís analitzar i debatre sobre en quines organitzacions o moviments pot resultar interessant recolzar-se, per avançar cap a una societat diferent. És evident que no serveix qualsevol tipus d’organització o estratègia per aconseguir unes finalitats concretes d’àmbit llibertari com les establertes a l’inici.

En tercer lloc, es imprescindible veure quin tipus d’actuacions i de propostes poden plantejar-se per ser aplicades per les esmentades organitzacions i moviments, que no resultin contradictòries amb els objectius establerts. Això inclou programes d’actuació des d’estratègies generals i particulars, propostes concretes respecte a les polítiques econòmiques, laborals, socials, o també formes d’experimentar avui aspectes si més no parcials d’una societat llibertària.

És necessari, finalment, estudiar quina economia i societat final es persegueixen, i també com afrontar l’eventual període de transició. La idea del període de transició és important en tant ha de servir per evitar un retorn a l’anterior sistema, per avaluar el paper dels diferents agents socials -d’àmbit local i internacional- en aquest procés, i per veure també quines institucions actuals poden o han de subsistir en un període revolucionari i quines altres han de desaparèixer.

Aquests quatre aspectes i debats han d’estar implícits en l’acció de qualsevol organització o moviment social que, com el llibertari, pretengui transformar la societat. Aquests debats s’interrelacionen, influint-se mútuament, i la seva necessitat es evident en el moment que es precís tenir clar, ja des de l’inici, una finalitat concreta junt amb el seu procés de transició, que és necessari també comptar amb un programa d’actuacions acord amb la persecució de l’esmentada finalitat, així com amb uns models organitzatius que no entrin en contradicció entre si i que permetin assolir els objectius desitjats. Tot això junt amb una anàlisi actual de la situació per avaluar de forma solvent com aplicar l’esmentat programa/es. Tots aquests aspectes es tracten sistemàticament en aquestes jornades -dins de la limitació evident que suposa el temps disponible i l’amplitud de la temàtica escollida- incloent un anàlisi en perspectiva històrica com a forma d’analitzar els encerts i errors dels passos fets en aquest complex procés.

Actes

El programa es divideix en 11 actes, molts dels quals presenten interrelacions evidents entre si com anirem comprovant.

És fàcil apreciar els nexes entre les diferents conferències. Per començar, una anàlisi del capitalisme actual permet assenyalar els aspectes on fa falta incidir per promoure un canvi social. Si a això se li afegeix una perspectiva més global que estudiï l’abast, en termes sistèmics, de la crisi, comptarem amb més elements per elaborar-nos una imatge fidel de la situació. A més, les ponències relacionades amb els models teòrics d’alternativa llibertària ens permetran establir comparacions entre aquests models, i entre ells i les experiències actuals i passades, així com apuntar aquells aspectes en els quals, donada la situació actual, és necessari aprofundir-ne més. En aquest sentit sembla que té sentit començar per un recorregut històric de l’evolució d’aquestes perspectives teòriques fins a arribar a les propostes que s’estan elaborant avui en dia.

Totes aquestes taules relacionades amb els models teòrics serveixen de base al seu torn, sobretot en adoptar la perspectiva històrica, per introduir com es van posar en pràctica altres programes en el passat en els dos casos que es tractaran: les col·lectivitzacions anarquistes durant la guerra civil espanyola (1936-1939) i la sui-generis autogestió iugoslava (1950-1990). És senzill traçar les relacions entre les teories que van servir de paraigua per a les pràctiques esmentades en primer lloc i aquesta experiència a la península. També podrem observar, com alguns autors han assenyalat, la influència d’ella en la segona a través de la participació de brigadistes internacionals d’aquest país durant la guerra civil espanyola, en un interessant exemple de difusió d’idees. D’altra banda, la rellevància actual de l’autogestió iugoslava rau addicionalment en el fet del qual està servint d’inspiració per a algunes pràctiques en països llatinoamericans, com Veneçuela. El seu tractament històric ens pot oferir indicis dels problemes que tenen o poden tenir aquest tipus de models avui en dia, per a la qual cosa l’èmfasi posat en la perspectiva del desenvolupament per al seu estudi ens serà especialment útil.

Ens servirà a més per donar pas a l’estudi de les experiències actuals. En aquest àmbit, no és una qüestió menor intentar traçar ponts entre debats del passat i determinades qüestions organitzatives actuals. Tal és el cas per exemple, de les diferències entre les propostes més directament anarquistes i les que incorporen l’aspecte sindical, també és a dir, les anarcosindicalistes. Part d’aquest debat haurà sortit també en examinar detingudament l’evolució de les col·lectivitats. El mateix que les relacions entre sindicalisme i cooperativisme o entre propostes teòriques de coordinació de cooperatives, per al que es recorrerà a exemples pràctics. Finalment, la comparació amb altres lluites, com la de l’ocupació d’habitatges o la introducció de l’element cultural ens aportaran una visió que sigui més de conjunt que altres sessions més cenyides a l’àmbit de la producció.

Finalment, dins d’aquest recorregut de casos vigents, ofereix també un atractiu inqüestionable examinar el que està passant en aquells països on els moviments socials tracten de posar en marxa experiments autogestionaris en marcs caracteritzats per governs progressistes, com passa a Brasil o a Veneçuela, en aquest últim cas tant més com les mencions explícites a l’autogestió iugoslava com a font d’inspiració són com s’han dit, habituals. I quant al cas brasiler no serà exempt d’interès buscar els nexes amb el procés col·lectivitzats en l’agro espanyol, en un context també de latifundisme i concentració de la propietat amb govern progressista. Però també ofereix un atractiu innegable repassar altres experiències la conjuntura política podia ser diferent, com a Argentina i les seves fàbriques recuperades, o Mèxic i el zapatismo. Les aportacions i limitacions d’aquests casos per a l’estudi de l’autogestió (amb un perfil més industrial i parcial, el primer, i més rural i integral, el segon) seran sens dubte una aportació de valor. I per acabar, tancant el cercle amb l’estudi de la crisi amb què havíem començat, la conjuntura a Grècia ens servirà per observar en detall les conseqüències del sistema i el rostre del capitalisme en la seva màxima esplendor, per la qual cosa apreciar les aportacions que en clau llibertària poden fer-se de cara a la resistència dels treballadors als canvis profunds i regressius que s’estan posant en marxa al país hel·lenic, serà un gran colofó per a aquestes Jornades.

Segurament, fruit de la reflexió i el debat, es podran teixir moltes més interrelacions quant al contingut entre aquests i altres temes que no han pogut figurar en el programa. Però aquest és l’objectiu de les jornades, oferir un espai on germini un pensament propici per a la transformació social, incitar a la generació d’idees que serveixin per qüestionar la realitat que ens envolta, i les conseqüències de la qual lamentem amb freqüència, i servir finalment d’instigadors de processos -alguns dels quals funcionen ja, sense cap dubte- que culminin en la posada en pràctica d’aquestes mateixes idees. Animem, doncs, tots els presents a aprofitar aquesta trobada per desenvolupar riques reflexions i pràctiques.

Agraïm als companys/as de la CNT que han recolzat l’organització d’aquestes jornades, i en particular a la tasca de la CNT-Barcelona. Organitzar un Congrés amb una durada de 8 dies, que ni tan sols no són seguits, és una tasca àrdua només per l’aspecte logístic, i sense l’abnegació amb què han treballat en això des de CNT-Barcelona, hauria estat del tot impossible. Així mateix agraïm a la Comissió del Centenari el seu suport en posar els mitjans perquè això sigui possible. I en general, als sindicats de la CNT a l’estat espanyol per continuar essent fidels en la lluita contra el capitalisme, ja que sense ella no tindria sentit pensar avui en un futur llibertari, ni per tant, en unes Jornades com aquestes.

Finalment, no volem deixar passar l’oportunitat d’agrair a la Fundació Anselmo Lorenzo, a l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió i a la Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes, per la seva col·laboració en l’organització d’aquestes Jornades.

Moltes gràcies.